Desafiaments en els sistemes de tancament elèctric de portes posteriors

Els sistemes de portó elèctrics s'han convertit en una característica essencial en els vehicles moderns, ja que fan que la càrrega i descàrrega de mercaderies sigui molt més fàcil per als usuaris. Aquests sistemes utilitzen una barreja de components elèctrics, peces mecàniques i tecnologia de sensors per obrir, tancar i bloquejar automàticament el portó. Però el problema és que els usuaris tenen unes expectatives força elevades. Volen que el sistema funcioni sense problemes cada vegada que l'utilitzen, que respongui ràpidament quan premen un botó o fan servir un control remot i que aguanti bé l'ús diari, com ara les inclemències del temps, la pols o condicions extremes de calor o fred. Si el sistema respon amb retard, es queda a mitges o no bloqueja correctament, els usuaris es frustran de seguida. I aquest és precisament el punt de partida del primer conjunt de problemes per a les persones que fabriquen i subministren components en la indústria de tecnologia automotriu. He sentit molts conductors queixar-se d'aquest tipus de problemes, així que realment sembla un mal de cap important per a ambdós costats.

Un gran problema dels sistemes de portó amb tancament elèctric és el desgast mecànic. El sistema té moltes peces mòbils —coses com frontisses, trancs i barres articulades— que es freguen entre si cada vegada que algú utilitza el portó. Amb el temps, aquest fregament constant pot fer que les peces es desgastin. Per exemple, si el tranc s’ha desgastat, pot no encaixar correctament amb el picaporta, de manera que el portó no es tanqui amb seguretat. També pot acumular-se brutícia i restes de debris dins aquestes peces mecàniques, especialment si el vehicle circula sovint per carreteres polsegoses o en temps de pluja. Aquesta acumulació fa que les peces es moguin menys fluïdament i, de vegades, fins i tot pugui bloquejar tot el sistema. A més, si les peces estan fabricades amb materials de baixa qualitat, aquest problema empitjora encara més. Aquestes peces no resistiran l’ús freqüent ni les condicions adverses, de manera que es desgastaran més ràpidament, i això vol dir que els usuaris hauran de fer reparacions o substitucions amb més freqüència. És com comprar unes sabates barates: s’esmicolen després de només unes setmanes, i al final s’acaba gastant més diners del que s’estalviava inicialment.

Els components elèctrics són els que fan funcionar els sistemes de portella amb tancament elèctric, però també són una font habitual de problemes. Elements com els cables, sensors i motors poden deixar de funcionar per diverses raons. Per exemple, si els cables resulten danyats, potser pel moviment del vehicle en marxa o per entrada d'aigua al sistema, es pot produir un curt circuit. Aquest curt circuit pot fer que la portella deixi de respondre o fins i tot descarregui la bateria del cotxe. Els sensors, que han de detectar si hi ha algun obstacle mentre la portella es tanca, també poden tenir problemes. Si un sensor està brut o deixa de funcionar correctament, pot no detectar un obstacle, provocant que la portella es tanqui accidentalment sobre alguna cosa o algú. O també pot passar que pensi que hi ha un obstacle quan en realitat no n'hi ha, i aleshores la portella no es tanca mai. Els motors que accionen l'obertura i el tancament de la portella també poden desgastar-se, especialment si s'utilitzen massa. Un motor dèbil farà que la portella es mogui lentament i, finalment, pot deixar de funcionar del tot. M'he preguntat si aquests motors estan dissenyats per suportar l'ús diari; de vegades sembla que no estiguin fets per durar tant com el propi cotxe.

Els sistemes de portó elèctrics no funcionen sols; necessiten encaixar bé amb altres parts del vehicle, com el sistema de tancament centralitzat, l'entrada sense clau i fins i tot el sistema d'entreteniment. Però aconseguir que funcioni sense problemes no sempre és fàcil. Els diferents models de cotxe tenen configuracions elèctriques i regles de programari diferents, per tant un sistema de portó elèctric que funciona per a un model pot no funcionar per a un altre. Per exemple, si el sistema no pot comunicar-se correctament amb el sistema de tancament centralitzat, el portó pot no tancar-se quan el conductor tanca la resta del cotxe. O si no es sincronitza amb l'entrada sense clau, el conductor pot no poder obrir el portó amb el seu telecomandament. També poden interferir problemes de programari. Un petit error al programari del cotxe pot fer que el sistema de portó elèctric rebi senyals incorrectes, provocant problemes estranys, com ara que el portó s'obri sol o no s'obri quan hauria de fer-ho. És com intentar ficar un clau quadrat en un forat rodó de vegades: cal ajustar molt les coses per fer-les funcionar.

Un altre problema és trobar l'equilibri entre la durada del sistema i el seu pes. Els cotxes moderns aposten per ser més lleugers per consumir menys combustible i emetre menys emissions. Per això, els fabricants d'aquests sistemes intenten que siguin tan lleugers com sigui possible. No obstant això, reduir el pes del sistema sovint vol dir utilitzar materials més prims o peces més petites, cosa que pot disminuir la seva durabilitat. Per exemple, un pestell de plàstic lleuger pot no ser tan resistent com un de metall, i podria trencar-se fàcilment si algú tanca de cop la porta del darrere accidentalment. Per altra banda, si s'utilitzen materials més resistents per fer el sistema més durador, l'augment de pes afecta el pes total del cotxe, fent-lo consumir més combustible. És una situació complicada: cal que el sistema sigui prou resistent per durar tota la vida útil del cotxe, però també prou lleuger per adaptar-se als objectius generals de pes del vehicle. Crec que aquest és un dels aspectes més complicats per als dissenyadors; han de caminar sobre una corda fluixa aquí.

Els sistemes de tancament automàtic del portell estan exposats a tot tipus de condicions meteorològiques i ambientals, i això és un gran problema. La pluja, la neu, el gel i la sal (la que posen als camins a l'hivern) poden danyar el sistema. L'aigua pot filtrar-se als components elèctrics, provocant oxidació o curts circuits. La sal pot corroer les peces metàl·liques, debilitant-les i fent-les més propenses a trencar-se. També són dolentes les temperatures extremes. Quan fa molt de calor, les parts de plàstic del sistema poden fondre's o esquerdar-se. Quan fa molt de fred, l'oli dels components mecànics pot gelar-se, dificultant el moviment del portell. Fins i tot la pols i la sorra poden entrar al sistema, desgastant les peces i provocant blocatges. Per solucionar-ho, els fabricants han d'utilitzar materials resistents a les condicions adverses i afegir elements com juntes i cobertures de protecció. Tanmateix, aquestes característiques addicionals tenen un cost més elevat i afegeixen pes; per tant, és un altre problema a gestionar. He vist cotxes amb portells que deixen de funcionar després d'un hivern amb neu, així que sense cap dubte aquest és un aspecte que necessita més atenció.

La seguretat és la màxima prioritat per a qualsevol funcionalitat d’un cotxe, i els sistemes de portes elèctriques no són una excepció. Aquests sistemes han de complir amb regles estrictes de seguretat per garantir que no causin danys als usuaris. Per exemple, el sistema ha d’aturar-se si detecta un obstacle mentre es tanca, per evitar lesions, com ara que quedi atrapada la mà d’un nen. També ha d’incloure un mètode alternatiu per obrir la porta en cas de fallada elèctrica, perquè l’usuari no es quedi encallat si el sistema elèctric deixa de funcionar. Complir aquestes normes no és fàcil. Implica afegir components addicionals, com ara sensors per detectar obstacles i eines per obrir manualment, fet que complica i encareix el sistema. A més, les normatives de seguretat poden variar segons el país. Per tant, un sistema que compleixi les normes en un lloc pot requerir modificacions per complir amb les d’un altre. Això suposa més treball per part dels fabricants d’automòbils que volen vendre arreu del món. Em sembla bé que existeixin aquestes normes de seguretat, però entenc que compliquen molt les coses per als fabricants, que han de passar per moltes dificultats per complir-les.

Crear noves idees és clau per resoldre els problemes amb els sistemes de portella automàtica, i aquest és el punt on empreses amb bones capacitats tècniques—com Desay—poden ajudar. Per exemple, l'ús de nous materials que siguin alhora lleugers i forts, com ara alumini d'alta resistència o plàstic resistent, pot ajudar a equilibrar el pes i la durabilitat. Una millor tecnologia de sensors, com ara sensors ultrasònics o infrarojos, pot fer que el sistema sigui més eficaç a l'hora de detectar obstacles i funcionar bé en diferents condicions climàtiques. El programari intel·ligent també pot resoldre problemes d'integració—pot programar-se per funcionar amb diferents sistemes del cotxe i actualitzar-se amb el temps per corregir errors. Invertint en recerca i desenvolupament, les empreses poden crear sistemes de portella automàtica més fiables, duradors i segurs. D'aquesta manera, es cobreixen les necessitats tant dels fabricants d'automòbils com dels conductors. Crec que si més empreses es centren en aquestes noves idees, veurem molts menys problemes amb aquests sistemes de portella en el futur—si Déu vol.